El venedor de fum

Un venedor ambulant arriba a el poble oferint una extraordinària mercaderia: fer realitat el somni dels seus habitants fent màgia amb fum, per un mòdic preu. Però el que els habitants no saben, és que, la màgia es va amb l'aigua i els està estafant. A la fin acaba robant el diamant a l'alcalde i no era tan jove com apareix a el principi de la història.

"No és més ric el que més té, sinó el que menys necessita". I és que el venedor simplement s'aprofita de les debilitats de les persones de la vila. És cert que crea una necessitat, però està en mans de cada un el decidir si en té prou amb el seu cistell de vímet o si vol la bossa de moda, si li ha prou amb la seva roba de fa 10 anys o us cal vestir a l'última... No es tracta de conformisme, és ser feliç amb el que té. 

En definitiva, em va semblar una història sobre l'estafa social i política. Un grapat de persones il·luses que es deixen enganyar per unes promeses construïdes amb fum i que finalment es queden amb les mans i les butxaques buides quan arriba el xàfec.

Els plànols, els gestos i la música han influït molt ja que expressen les situacions i les emocions en què es troba el venedor de fum.

Un curtmetratge, simpàtic, didàctic i d'escola Espanyola, que val la pena ser visualitzat.